Ja portem un parell de setmanes preparant els nostres ninots per a la falla del cole.
Nosaltres hem fet colors i plastilina, però això si, amb l'ajuda d'alguns pares i mares.
Una volta vam tindre les caixes i els colors fets, vam donar una primera capa de pintura blanca.
Així, el dia que van vindre el pare de Lucía (Santi), la mare d'Alejandro (Anabel), la mare de Joana (Maite) i la mare de Raquel i Esther (Elena) vam donar una segona capa amb pintura de colors.
La veritat és que els xiquets van xalar mooolt i espero que els pares també!!
Bé, i com podeu vore en les fotos finals... ens ha quedat xulíssim!!
Com ja tenim prou material de reciclatge per a fer la falla vam pensar que seria una llàstima tirar a les deixalles tot el que vam portar de casa.
Així que amb un poc d'imaginació i amb moooltes ganes de passar-ho bé, ens vam inventar jocs per a jugar amb el material.
Ens vam imaginar que parlàvem per telèfon, que feiem sopa, que erem metges, que erem mùsics o fins i tot algú es va llançar a fer un cotxe o una nau espacial.
Bé, ací us deixo unes fotos i imagineu vosaltres mateixos que fan els vostres petits inventors.
Com ja sabeu, aquest trimestre estem treballant el conte "El caragol i l'herba de poliol".
A classe l'anirem treballant amb titelles, teatret... Ací us deixo l'enllaç del conte i el text modificat (com el contem a classe).
el caragol i l’herba de poliol
Hi havia una vegada un caragol que volia anar a vore el forat d'on surt el sol.
I es va posar a caminar, a caminar, a caminar. De tant caminar li va entrar molt mal de panxa.
Va vore una herba de poliol i va pensar de fer-se'n unes sopetes per curar-se el mal de panxa.
El caragol agafà l'herba de poliol i començà a estirar, a estirar, a estirar. Però estava tan ben plantada que no la podia arrancar.
Passà un gos que anava al mercat i en vore’l tan afaenat li va preguntar:
—Qué fas, caragol?
—Vull arrancar l'herba de poliol.
—I per qué?
—Perqué he agafat un mal de panxa anant a vore el forat d'on surt el sol.
—Doncs jo t'ajudaré.
El gos va agafar el caragol, el caragol va agafar l'herba de poliol i van començar a estirar, a estirar, a estirar.
Però estava tan ben arrelada que no la podien arrancar.
Passa una granota que anava a una festa i, en vore’ls tan afaenats, els va preguntar:
–Qué feu?
–Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
– I per qué?
Ha agafat un mal de panxa
anant a vore, anant a vore,
ha agafat un mal de panxa
anant a vore d'on surt el sol.
–Doncs jo també us ajudaré.
La granota va agafar el gos, el gos va agafar el caragol i el caragol va agafar l'herbeta de poliol. I van començar a estirar, a estirar, a estirar. Però estava tan ben arrelada que no la podien arrancar.
Heus aquí que passà un conill que anava a la fira i en vore’ls tan afaenats els va preguntàr:
–Qué feu?
–Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
– I per què?
Ha agafat un mal de panxa
anant a vore, anant a vore,
ha agafat un mal de panxa
anant a vore d'on surt el sol.
–Doncs jo també us ajudaré
El conill va agafar la granota, la granota va agafar el gos, el gos va agafar el caragol i el caragol va agafar l'herbeta de poliol. I van començar a estirar, a estirar, a estirar. Però estava tan ben arrelada que no la podien arrancar.
En això que passà un gat que anava al cine, i en vore’ls tan afaenats els va preguntar:
–Què feu?
–Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
– I per què?
Ha agafat un mal de panxa
anant a vore, anant a veure,
ha agafat un mal de panxa
anant a vore d'on surt el sol.
–Doncs jo també us ajudaré
El gat va agafar el conill, el conill va agafar la granota, la granota va agafar el gos, el gos va agafar el caragol i el caragol va agafar l'herbeta de poliol. I van començar a estirar, a estirar, a estirar. I com que eren tants, i tots junts tenien tanta força, la van poder arrancar. I van caure tots de cul a terra i van quedar tots espatarrats.
I tots es va posar a riure i el caragol va dir:
-sabeu què? de tant riure ja ma passat el mal de panxa.
...I això era un caragol, un gos, una granota, un conill i un gat i este conte ja s’acabat!!!
Aquestes setmanes hem estat fent el nostre primer quadre de Joan Miró.
Per a això, primer hem fet moltes proves en fulls i hem observat molts quadres d'ell (fins i tot ha vingut un pare de la classe dels cotxes i ens ha fet una demostració de com pinten els grans artistes).
Hem après a distingir entre el fons i la forma, i per això cada xiquet/a ha triat un fons per al seu quadre.
I finalment... hem dibuixat com Joan Miró i ens han quedat uns quadres espectaculars!!!
Com ja sabeu, el divendres dia 28 tota l'escola va celebrar el dia de "La pau".
Tots els xiquets i xiquetes del Ródenas ens vam juntar al gimnàs i alli cada classe va dir el seu missatge de pau. Les representants de la nostra classe van ser Paula i Ilenia, i vos puc assegurar que ho van fer de categoria.
El desig de pau que va pensar la nostra classe és "Tindre amics", però ja sabeu que si voleu tindre amics i amigues ens hem de portar súper bé!
Després de dir els missatges de pau, vam ballar i cantar tots junts una cançó de pau.
I finalment, avui hem anat al rebedor de l'escola i hem pegat el nostre desig de pau juntament amb els de la resta de l'escola.
